El president de l’Espanyol es troba satisfet amb la decisió de la jutgessa, Nuria Pujol, qui va denegar la petició d’aturament de la lliga
M. Samblás, E. Montané i M. Folguera
Daniel Sánchez Llibre, accionista majoritari del club català i president del mateix, defensa la igualtat entre clubs de futbol en un panorama en què els majors beneficiats són els dos grans clubs, el Barça i el Reial Madrid. La polèmica entorn el repartiment dels drets televisius per emetre els partits en tancat situa a l'Espanyol i als altres integrants del grup G6 en mig de la cobertura mediàtica.
1. Com valores com a integrant del grup G6 (els equips de futbol que s’oposaven a l’aturament de la lliga) la resolució que ha decidit la jutgessa?
Crec que la jutgessa ha fet el que havia de fer. No era ni usual, ni lògic que pel bé de dos clubs, el Barcelona i el Reial Madrid, hi hagués un aturament de la lliga. Aquest aturament comportava que en comptes d’acabar-se la lliga el dia 24 de maig s’acabés el 10 de juny, això vol dir que els jugadors dels equips que vagin a la UEFA o a la Champions, però principalment els que vagin a la UEFA, tindrien unes vacances d’uns vint-i-cinc dies o trenta com a màxim. Evidentment, això és un fet que afecta al rendiment dels jugadors i en conjunt a tot l’equip, ja siguin entrenador, president o personal mèdic. Per altre banda, tenim l’origen del problema que sorgeix per la polèmica entorn al pagament dels partits. En el nostre país, sempre s’ofereix el partit dels dissabtes en obert i la intenció de molts clubs era que a partir d’ara tots fossin en televisió de cable, és a dir, que la gent hagués de pagar per a veure el partit, com ja ho fan quan es retransmet per Canal + o Gol televisió. El que volen els clubs que estaven a favor de l’aturament és que tots els partits fossin de pagament, així podrien obtenir més beneficis. Evidentment l’Espanyol i els altres equips que integraven el G6 com són el Villareal, Sevilla, Saragossa, Athlètic de Bilbao, etc. també ho volien però d’una manera diferent. El que estàvem demanant és que el repartiment dels 100 milions d’euros o 150 milions d’euros que ofereixen els partits de pagament fos equitatiu. En definitiva, l’únic que buscàvem era la igualtat. Sabem i som conscients que és difícil competir a nivell econòmic amb dos grans equips com són el Barcelona o el Reial Madrid, però no és just que la gran part dels ingressos vagin cap a aquests dos equips mentre que el que resta, que és menys de la meitat dels beneficis, vagin destinats als equips de classe mitjana, com són l’Espanyol, el Sevilla, el Villareal, etc. Aquest és el verdader motiu pel qual uns quants equips, entre ells el meu, l’Espanyol, es van oposar a l’aturament.
2. Les peticions que feia la Lliga de Futbol Professional eren factibles a curt termini?
La lliga volia que aquest partit que era en obert fos tancat, però no era la lliga en sí, perquè la lliga són 42 clubs, vint de primera i vint-i-dos de segona, i la verdadera injustícia està en què els diferents clubs, sobretot els de segona divisió, no cobrin el que es mereixen. Cadascú mira per casa seva i és normal, però el que no pot ser és que tot es decideixi entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid. Segons el meu criteri, les peticions no eren factibles bàsicament perquè afavorien una desigualtat clara entorn aquests dos equips i els altres que també disputen aquesta lliga. Mentre que el Reial Madrid o el Barcelona cobren entorn 100 milions d’euros, equips com l’Espanyol o el Villareal ens hem de conformar amb 25 o 30 milions d’euros, per no parlar ja del que cobren a segona que s’han de conformar amb 10 milions d’euros o com a màxim 12 milions. L’estratègia del Madrid i del Barça és clara, pretenen que amb el pagament per veure els partits, els beneficis a l’hora de repartir siguin majors, aleshores ells aconsegueixen molts més diners dels que ja aconseguien fins ara.
3. Aleshores no estàs d’acord amb el repartiment dels drets televisius actuals?
No, perquè és una aberració que hi hagi tanta diferència. Estic d’acord amb què Barça i Madrid cobrin més perquè també són els que tenen més audiència, amb el que no estic d’acord és que la diferència sigui tant gran, no pot ser que per una part que cobri un club per exemple de la nostre altura, el Barça cobri 10 vegades més. La diferència hauria de ser més petita, d’aquesta manera la lliga ja no estaria adulterada com ho està. Sempre he dit que fins que no arribi una llei que decreti un repartiment equitatiu dels drets televisius, aquesta guerra entre equips professionals de futbol per aconseguir beneficis mai acabarà. Personalment, crec que ens aniria millor si el sistema fos el mateix que té Alemanya, França o Itàlia, on el repartiment dels drets televisius és igual per a tots els equips independentment de la posició que ocupis en la lliga. La diferència, que és poca, es troba en si ocupes llocs de primera divisió o llocs de segona. Esperem doncs, que el govern actuï i faci una llei que obligui a què el repartiment dels drets televisius aquí sigui el mateix que a la resta d’Europa. Tot i que haig de dir que a l’Espanyol no li importaria que les emissions fossin en tancat si l’equip en sortís clarament beneficiat. És egoista ho sé, però en aquest món tothom mira pel seu propi bé.
4. Com hagués afectat al teu club, és a dir, a l’Espanyol, aquest aturament?
Només hagués afectat al rendiment dels jugadors. Hauria sigut una broma de mal gust per ells tenir poques vacances. Si la jutgessa hagués aprovat la petició de la Lliga professional de Futbol, l’Espanyol hagués jugat igual aquell diumenge de lliga. El problema és purament econòmic i això a la llarga ens pot afectar per temes de fitxatges, infraestructures o en el pagament de les retribucions als jugadors i als altres membres de l’equip.
5. Així doncs, creus que tal i com està establert el repartiment econòmic dels drets televisius o el de les quinieles, es va consolidant una lliga totalment dual, és a dir, Barça/Madrid?
Com no millori la situació sí, perquè tots els clubs tenim contracte amb la Lliga fins el 2015 i jo sempre he dit que la lliga està venuda fins aleshores, perquè el repartiment es fa com aquests dos clubs volen i quan sigui hora de renovar per cinc anys més, estic segur que també defensaran la seva posició com fins ara. És molt trist dir que entre el 2011 i el 2020, en el cas que tornem a renovar tots, els únics campions seran el Barça i el Madrid. Si ens hi fixem sempre sol passar el mateix, el tercer classificat de la lliga sol quedar entre 20-30 i fins i tot 40 punts de diferència respecte els dos primers classificats que sempre són els mateixos, el Madrid i el Barça, i això provoca que el futbol perdi tot el seu encant com a esport.
6. Per què creus que aquests equips cobren molt més que altres equips de la lliga que juguen a la mateixa categoria?
Està clar, a part de que generen molta més audiència perquè són els països de les dues capitals per excel·lència, Madrid a Espanya i Barcelona a Catalunya, perquè tenen un pressupost que no s’acosta ni s’acostarà mai als altres equips. Pensa que Reial Madrid i Barça són dos dels tres equips que es financen en major part gràcies als beneficis dels socis, si això li sumes el repartiment desigual, la polèmica està servida. Els altres clubs com l’Espanyol o el Sevilla són societats anònimes que es mouen per accions. Nosaltres i els altres equips no podem lluitar contra aquests dos clubs, que poden arribar a cobrar 150 milions d’euros només de drets televisius, en definitiva, no podem lluitar contra la seva audiència ni contra el seu protagonisme mundial.
"S’ha de reconèixer que el Barça és superior a l’Espanyol; això no vol dir que accepti la discriminació que patim entre els mitjans públics que paguem entre tots"
7. Entorn aquest protagonisme que esmentaves abans, creus que l’Espanyol com a club català que és, té poc protagonisme dins dels mitjans de comunicació catalans en comparació amb el Barça?
Sí, lògicament en tenim poc comparat amb el Futbol Club Barcelona. És molt trist que els aficionats de l’Espanyol que s’estimen aquest club hagin de comprar un diari esportiu de Madrid com és l’As per assabentar-se del que passa al club abans que un diari català com el Mundo Deportivo o l’Esport simplement perquè en aquests dos últims ocupem tan sols dues planes i s’hi ofereix poca informació. També haig de dir però, que ja estem acostumats a aquesta situació i que tot i que no ens agradi i realment ens sentim discriminats, no hi podem fer res perquè són empreses privades que viuen de la venda i està clar que entre el Barça i l’Espanyol, el Barça ven més, i en aquest aspecte l’Espanyol importa poc als mitjans de comunicació, però som valents, som forts i aguantem el que faci falta. Amb el que sí que no estic gens d’acord és que TV3 estigui al servei del Barça. Diuen que TV3 és la nostra i nosaltres com a club català ens mereixem també cert protagonisme en aquesta cadena. El mateix puc dir també de Catalunya Ràdio. A vegades és com si els mitjans de comunicació oblidessin que nosaltres també som un equip català.
8. Creus que aquest escàs protagonisme mediàtic ve donat per l’excel·lent màrqueting que ha fet el Barça per a promocionar-se com a club?
Haig de reconèixer que el màrqueting que han fet, sobretot després d’haver guanyat les sis copes, és d’admirar, però el seu protagonisme ja ve des de fa temps, es remunta a 50 anys enrere. El mateix passa amb el Reial Madrid que té una història de glories centenària. L’Espanyol ha lluitat per a fer història, no ho ha aconseguit tantes vegades com aquests dos equips, però seguim lluitant i mai ho deixarem de fer. S’ha de reconèixer que el Barça és superior a l’Espanyol; això no vol dir que accepti la discriminació que patim entre els mitjans públics que paguem entre tots. Per a mi els dos equips es mereixen el mateix protagonisme dins dels mitjans de comunicació.
9. Amb l’entrada del nou president del Futbol Club Barcelona, Sandro Rosell, s’han normalitzat les relacions entre l’Espanyol i el Barça?
Sí, amb el senyor Sandro Rosell, tenim una bona amistat per sort, perquè com molta gent sap, quan hi havia Joan Laporta, jo no trepitjava el Camp Nou. Només hi vaig anar un cop i vaig dir que mai més hi tornaria a anar perquè el senyor Laporta em va enganyar. Sóc conscient que vaig donar una mala imatge de mi mateix i de l’entitat, que no se sentia representada en aquells partits, però ara puc dir que les relacions entre el Barça i l’Espanyol són molt cordials i amb el Sandro Rosell també, perquè és una gran persona.
10. En relació amb la pregunta anterior, ens podries desvelar els motius de les discrepàncies amb l’ex president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta?
Sí, la qüestió és que em va enganyar amb un fitxatge, amb el de Saviola concretament. Jo el tenia fitxat l’any 2003, ja ho tenia pactat amb el seu representant, i un cop ja estava tot gairebé enllestit, en Joan Laporta en comptes de vendre’l a l’Espanyol va creure més oportú cedir-lo al Sevilla. Lògicament ens vam sentir enganyats i li vaig dir que mentre ell fos president, les relacions entre Espanyol i Barça s’havien trencat. És una persona que jo crec que fora del futbol deu ser una persona normal, però dintre del futbol jo el considerava massa fanàtic per a ser president d’un club com el Barça. Un president sempre ha de saber guardar les formes per molt que s’estimi el seu equip. Ara per ara, no li nego la paraula, va ser en aquell moment que les dues institucions no tenien bones relacions però ara, tot i que no el considero amic, sí que és un conegut.
11. Esportivament aquest any està sent magnífic per a l’Espanyol. Quina és la meta fixada per a finals de temporada?
L’objectiu nostre és entrar en llocs de Europa League que és el que era abans la UEFA. Actualment estem a quatre punts del rival que hi ha al davant, que és l’Athletic de Madrid, i lluitarem per a posar-nos per davant i arribar a Europa. Lògicament, ens agradaria arribar a la Champions però aquesta ja té dos llocs reservats, un pel Barça i l’altre pel Madrid, i després els altres dos llocs se’ls acostumen a disputar València, Villareal i Sevilla, que s’ha de reconèixer que ho han fet millor que nosaltres i per aquest motiu estan més amunt.
"Si Raúl Tamudo hagués sigut d’una altra forma o jo hagués sigut d’una altra manera, segur que ens haguéssim pogut entendre"
12. L’adéu de la temporada passada de Raúl Tamudo no va ser gaire satisfactori tenint en compte la rellevància que tenia el jugador en el club, tan esportivament com anímicament. Ens podries dir quins van ser els motius reals de la seva marxa?
S’ha especulat molt amb aquest tema, i m’agradaria deixar clar que a Raúl Tamudo no el vàrem fer fora de l’Espanyol. Raúl Tamudo va acabar el contracte amb nosaltres i després a l’hora de renovar no ens vam entendre i va marxar. Si Raúl Tamudo hagués sigut d’una altra forma o, possiblement, jo hagués sigut d’una altra manera, segur que ens haguéssim pogut entendre, però ell tampoc va mostrar cap interès de voler seguir amb l’Espanyol i a nosaltres tampoc ens interessava que seguís. Així doncs, no ens interessava la renovació per certes circumstàncies que no puc dir. El que sí que puc dir és que si ell no va renovar és perquè no li interessava i si nosaltres no ens vam preocupar per fer-ho és que tampoc ens interessava.
"Hauré de dir adéu a l’Espanyol com a president però no com a seguidor, perquè tota la vida seré de l’Espanyol"
13. Es comenta molt el seu adéu com a president de l’Espanyol. Realment Daniel Sánchez Llibre deixarà l’Espanyol?
El club, al ser una societat anònima, viu dels accionistes. Jo tinc el tant per cent més alt, així doncs en sóc el màxim accionista i en conseqüència jugo un paper important en la supervivència d’aquest club. Deixant aquests aspectes a part, tinc uns compromisos financers amb el club i fins que no els enllesteixi no abandonaré la presidència. Quan ho faci buscaré algú de la meva completa confiança perquè cuidi del meu equip i de la meva família. Dic la meva família perquè amb el crèdit que va demanar l’Espanyol fa un temps, jo i la meva família som els principals avals, així doncs el meu substitut ha de vetllar pels interessos dels club i també pels de la meva família. Quan tot això estigui solucionat, per anys, perquè també em vaig fent gran, hauré de dir adéu a l’Espanyol com a president però no com a seguidor, perquè tota la vida seré de l’Espanyol.
14. Una pregunta anecdòtica; què en penses del teu personatge al programa de TV3 Crackòvia?
Molt simpàtic el personatge en sí, a part, l’actor que m’imita és íntim amic meu i a més a més és de l’Espanyol. Molt graciós i amè. Ens pinten als de l’espanyol molt simpàtics però un pèl tontos. Haig de dir però, que no segueixo massa aquest programa per qüestions laborals però m’agrada perquè s’ha de reconèixer que ho fan bé i no ofenen, que és el més important. A mi mentre no m’ofenguin, les imitacions sempre seran benvingudes.
15. Qui creus que guanyarà la lliga aquest any, Barça o Madrid?
En aquest moment, si haig de fer una aposta, apostaria pel Barça, no vull enganyar. Crec però que tot depèn del resultat que es doni al Madrid-Barça al Bernabéu. No serà un partit decisiu però sí important, perquè al Madrid li espera un final de lliga complicat entre Sevilla, Athletic de Madrid, Athletic de Bilbao; i al Barça el mateix amb Villareal ja que no serà un partit fàcil tenint en compte a més que té força baixes. De totes maneres aposto pel Barça perquè es porten cinc punts, no per a res més. Si anés davant el Madrid apostaria pel Madrid.