Il·lusió per ser periodista

Contemplo el Floquet de Neu animat que apareix en portada a la revista Decine i sento que aquesta publicació és la prova que demostra que ahir vaig fer alguna cosa que realment val la pena. Potser no té molta importància per qualsevol altre que llegeixi aquestes línies, però per mi té molt de valor. Per què dic això? Doncs perquè un cop vaig arribar a casa i vaig reflexionar pausadament sobre el dia viscut, que havia estat prou intens, em notava contenta i animada ja que aquell dia m’havia sentit una periodista de debò. 

El "Floquet de Neu" surt a la  portada de la revista
Font: www.floquetdeneulapelicula.com

No és la primera vegada, ni serà la última, en què he anat a fer una entrevista, sola o amb altres companys. En aquesta ocasió, la entrevista ha sigut a la productora Utopia Global, que actualment ha coproduït el film Floquet de Neu, a més de tirar endavant moltes altres produccions pròpies. Malgrat tot, feia temps que no sentia aquesta il·lusió, aquesta motivació per informar-te sobre temes que no et toquen de tan a prop, de gaudir d’un intercanvi de paraules amb un emissor que sap del que parla de manera que sents que allò que estàs escoltant servirà per completar una miqueta més el teu limitat, però sempre ampliable, coneixement de les coses.

El fet d’estar asseguda cara a cara amb el teu interlocutor i escoltar el seu discurs ben elaborat, fa que sentis que estàs aprenent més coses, et desperta la curiositat i l’interès per saber-ne més d’allò que no coneixes tant, en aquest cas el món de les produccions audiovisuals catalanes.

És només una simple entrevista. Ho sé. Però a mi m’ha animat a seguir endavant amb això que estic fent, que és formar-me com a periodista. Ara recordo perquè volia ser periodista, cosa que des de fa molt temps, ja quan era més petita, he desitjat ser-ho. Precisament, el que m’atreu d’aquesta professió és el fet que cada dia aprens una cosa nova. Penso que és una feina que no et limita a un sol camp, que no et limita la ment i el teu dia a dia a un món reduït, sinó que amplia la teva visió de les coses i et fa més tolerant. El que m’agrada és la possibilitat de conèixer noves realitats, vides diferents, àmbits que no són en els que tu et mous, i poder transmetre-ho al públic. Crec que això t’enriqueix com a persona.

Després de realitzar aquella entrevista em vaig sentir satisfeta amb mi mateixa, il·lusionada per això que estic fent, que de moment es realitzar un reportatge que ens han demanat a una de les assignatures de la carrera. I, sobretot, amb ganes de sentir-me periodista.