"Si la vida et dóna una llimona, no et queixis del seu gust amarg; fes amb ella una llimonada"

L'altre dia vaig llegir un text que parlava sobre la importància que tenen els nostres propis pensaments en les nostres conductes, ja que són aquests els que determinen les nostres emocions i, en conseqüència, les nostres actituds i actuacions posteriors. 

El que proposava el text era tractar d'agafar qualsevol experiència negativa que, en principi, ens semblés indesitjable i intentar veure-la des d'una altra perspectiva, de manera que la poguéssim considerar un avantatge. Així, una situació "aparentment adversa pot convertir-se en alguna cosa molt positiva". D'aquesta manera de pensar surt també el títol d'aquesta entrada, que no és res més que una d'aquestes dites populars que fa referència al tema.

Amb tot això, al llegir, vaig topar-me amb una anècdota humorística que exemplificava aquesta actitud de prendre's una cosa negativa de manera positiva i amb bon humor:

<< Un escritor famoso estaba reunido con sus amigos y recibió una carta que contenía una hoja de papel en la que podía leerse una sola palabra: "IMBÉCIL". Reaccionó diciendo: "He recibido en mi vida muchas cartas sin firma, pero es la primera vez que recibo una firma sin carta". De esta forma, convirtió una crítica destructiva y desagradable en algo divertido. >>

No deixa de ser una cosa senzilla però quan vaig acabar de llegir-la, no vaig poder evitar esclatar a rialles. Potser em va agafar en un moment en què veure una mosca volar m'hagués fet riure o, simplement, perquè en aquest moment la història em venia feta a mida per a mi, però la veritat és que em va semblar molt bona i molt graciosa. Ara només cal posar en pràctica aquesta actitud enfront les adversitats o enfront aquelles coses que no ens semblin desitjables. Tot i que la teoria sempre és molt bonica però costa molt posar-la en pràctica, sembla una actitud envers la vida molt sana i positiva, per a qualsevol persona. I més ara també que molts de nosaltres ens veiem perjudicats per aquesta crisi econòmica en la que vivim.

Per acabar, haig de dir que em va picar la curiositat i vaig buscar qui era aquest "escriptor famós" que era capaç de prendre's les coses amb tant sentit de l'humor. Es tracta de l'escriptor i dramaturg irlandès George Bernard Shaw, que també va ser Premi Nobel de Literatura l'any 1925. Fins ara no havia sentit anomenar aquest bon home però en l'intent de saber una mica més qui era, vaig acabar llegint altre cites seves que estaven prou bé.

"Intocable": l'alegria de viure

Divertida, alegre i lluminosa. Aquests són els adjectius que definirien la pel·lícula Intocable malgrat que pugui semblar una contradicció si tenim en compte el tema que aborda el film.

Un èxit en taquilla a diversos països | Font: elmulticine.com

La història, des del punt de vista de la trama, és senzilla ja que es limita a narrar el dia a dia d’en Philippe, un home tetraplègic de mitjana edat, amb un alt nivell de vida, i del jove que té cura d’ell, en Driss. Aquest últim és un noi de raça negra provinent dels suburbis de París que acaba de sortir de la presó, després de sis mesos. 

Els dos protagonistes de la pel·lícula provenen de mons completament oposats. No obstant això, la relació que es crea entre ells dos és la de complementarietat, de manera que Philippe depèn totalment del jove Driss en la seva vida diària i és ajudat per ell, però també el noi rep ajuda de l’home en el sentit que adquireix altres coneixements, més amplitud de mires, i revisa els seus principis ètics, els quals fins aquell moment no tenien una presència gaire constant en la vida de Driss.  

És una pel·lícula que té molts moments que fan riure i que provoquen les rialles de bona part dels espectadors. Parlem de situacions tractades amb humor, que treuen importància al fet de ser discapacitat. El film té un enfocament no tant des de la perspectiva dels impediments i la tristesa que pot patir una persona que no té mobilitat del coll cap avall, sinó que busca les altres coses que pot fer per viure la vida, malgrat la seva discapacitat. En aquest sentit, la història es diferencia de la del film Mar Adentro, encara que les dues pel·lícules tinguin com a protagonista una persona tetraplègica. A Intocable, un film basat en fets reals, el nostre protagonista retrobarà la il·lusió per la vida gràcies al seu alegre cuidador. 

Omar Sy i François Cluzet protagonitzen el film | Font: fotogramas.es

D’altra banda, centrant-nos en la música del film, cal dir que la música clàssica hi té un paper força predominant, ja que és l’estil que li agrada a Philippe, i per això hi ha escenes on apareixen peces com ara un fragment de les “Quatre estacions”, de Vivaldi. A la vegada, en una d’aquestes escenes, compartint protagonisme amb la música clàssica, la situació portarà a què el jove Driss ens regali un festiu número musical amb una cançó dels Earth, Wind & Fire.

En resum, Intocable és una pel·lícula molt recomanable per veure. Com ja he dit, és una història alegre que provoca que un surti del cinema de bon humor i amb un somriure als llavis.

"War horse", un homenatge al cavall

A “War horse”, l’autèntic protagonista, com bé indica el títol del film, és el cavall. Steven Spielberg, de qui se li coneix una gran passió pels èquids, veritablement ha dirigit aquesta pel·lícula fent un homenatge a aquests animals.

La trama de la pel·lícula té lloc durant la 1a Guerra Mundial. Malgrat això, qui vagi al cinema amb l’objectiu de veure un film del gènere bèl·lic, pròpiament dit, no veurà satisfetes del tot les seves expectatives. Si alguna cosa ens vol mostrar “War horse”, més que la perspectiva d’un conflicte històric, és l’estimació que s’arriba a tenir pels cavalls. La idea que es desprèn del llargmetratge és el fet que aquest “amor” pels cavalls pot arribar a unir les persones, fins i tot en temps de guerra, donant lloc a alguna escena inversemblant i surrealista que ens pot resultar força còmica dins la història dramàtica. Un altre valor que ens aporta el film és que l’esforç i la perseverança acaba donant els seus fruits. L’esperança és l’últim que perd el jove propietari del cavall protagonista, interpretat per Jeremy Irvine.

El film mostra l'amistat entre el cavall i el noi | Font: ABC 

Un aspecte del film que pot arribar a cridar-nos l’atenció és que, tot i que la història succeeix en el marc d’una guerra mundial, Spielberg no es recrea gens ni mica en les escenes de violència, de manera que no hi ha ni rastre de sang en tot el film, malgrat que els fets transcorren durant la 1a Guerra Mundial. Així que es podria dir que és una pel·lícula per a tots els públics, amb la qual els més petits de la casa també podran gaudir. 

Veient el film, ens adonem que tot el que passa a la història gira entorn els llocs on va a parar el cavall protagonista. El cavall esdevé així el fil conductor i el nexe que uneix els diferents drames familiars i les situacions viscudes pels personatges amb què el cavall coincideix. Cal destacar que, en aquesta pel·lícula, els encarregats de cuidar i mostrar la seva estimació envers l’animal són la majoria adolescents.

Pel que fa a la banda sonora, la música de John Williams és la que dóna el caire èpic que es percep durant tot el film i la que contribueix a crear la sensació de què els miracles són possibles en temps de guerra. La imatge i fotografia del film mostra uns paisatges força espectaculars. Tant és així, que el film en qüestió ha estat nominat a sis Òscars, entre ells el de “Millor fotografia”.

En definitiva, “War horse” no seria considerada la pel·lícula que cap amant del cinema i, en especial de la trajectòria cinematogràfica de Steven Spielberg, es podria perdre però sí que fa que l’espectador surti del cinema amb bones sensacions i amb optimisme.