divendres, 17 de gener de 2014

Els Aigüerols, una escola que lluita per la continuïtat del seu projecte educatiu

Una alumna d’uns cinc anys d’edat aixeca la mà i em pregunta innocentment: “Que pots quedar-te més dies a la nostra classe?”. “Nosaltres et convidem”, m’aclareix una altra. Em trobo visitant una de les classes de P5 de l’escola Els Aigüerols de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), enfront d’aproximadament vint nens que em miren amb cara encuriosida. Els infants no han dubtat en oferir-me una càlida benvinguda a l’entrar a l’aula ni a acomiadar-me després amb una gran abraçada col·lectiva. “Som molt afectuosos aquí”, em confirma la directora de l’escola, Dora Martínez.

Els Aigüerols és el cinquè col·legi públic construït a Santa Perpètua i porta més de quatre anys en funcionament. Malauradament, no tindrà continuïtat, tal i com va anunciar la consellera d’Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, el passat mes de febrer. La decisió presa per la Conselleria és el tancament progressiu de l’escola, a partir del curs 2014-2015, amb la no-obertura de línies de P3. El d’enguany és el darrer curs en el qual s’han obert noves matrícules. El col·legi va obrir les portes el setembre del 2009 provisionalment a l’Edifici de Serveis Educatius –el que era  abans l’antic Institut Rovira Forns–. L’edifici definitiu estava previst que es construís a l’antic camp de futbol del municipi. L’any 2012, la Generalitat va aprovar la partida pressupostària destinada a les obres del nou complex educatiu, que començaria a construir-se el segon semestre del mateix any. Un fet que no ha arribat a passar mai.

Font: AMPA Els Aigüerols
Des de la Generalitat, la decisió de tancar progressivament l’escola es justifica per la davallada de naixements. El director dels Serveis Territorials d’Ensenyament al Vallès Occidental, Lluis Baulenas, afirma que hi ha un problema a la nostra societat: no hi ha nens. Segons Baulenas, que no hi hagi infants no és només degut a la crisi, sinó a què “la cort de dones en edat fèrtil” disminueix i, com a conseqüència, hi haurà una “davallada de nens”. El que significa que no és un problema conjuntural, sinó estructural. També considera que el problema de l’atur al nostre país fa que els joves marxin a la resta de la Unió Europea a treballar, el que implica que disminueixi encara més la població de dones en edat fèrtil. Per últim, Baulenas afirma que l’alumnat immigrant està baixant, ja des del 2012. En aquest cas sí que és degut a la crisi econòmica. “Per tant, això porta a una caiguda de naixements, el que vol dir que hem de tenir menys línies de P3”, conclou el director dels Serveis Territorials. 

En el cas d’Els Aigüerols, diu que, arran de la crisi que estem vivint, seria “insostenible” construir un nou edifici i tancar la porta d'un col·legi que està al costat. “Tanquem un edifici que està en ple funcionament per construir-ne un altre perquè està creixent?”, es pregunta el director. No obstant això, l’Ajuntament de Santa Perpètua no hi està d’acord. “Si bé són certs els números, cal treballar pensant en el futur; i la cinquena escola pública és necessària –argumenta l’alcaldessa, Isabel Garcia Ripoll–. I més en una zona on no hi ha oferta educativa pública i pensant en els futurs creixements de les zones de Can Filuà i Can Taió”. 

Des de l’AMPA d’Els Aigüerols, són conscients de la situació econòmica, però creuen que els arguments de la Conselleria d’Ensenyament no justifiquen la decisió de tancar el col·legi. “A la nostra escola està assegurada la continuïtat dels tres propers P3 només amb els germans d’alumnes pendents d’escolaritzar –explica la vocal de la junta de l’AMPA, Marta Hiraldo–. Hi ha 20, 16 i 22 germans d’alumnes per als propers tres cursos. Només amb aquests infants omplim la línia que té assignada l’escola”. Hiraldo afegeix que el curs 2012-2013 van començar P3 a Santa Perpètua 316 alumnes, havent-hi cinc escoles públiques al municipi, i que el proper curs ho faran 328 infants i hi haurà quatre escoles públiques. “Nosaltres pensem que és ideologia. Tanquen escoles amb un projecte educatiu més lliure i innovador perquè no són del seu parer –opina la vocal de l’AMPA–. No neguem que hi ha un descens demogràfic a partir del curs 2015-2016, però recordem que a Els Aigüerols hi ha 22 germans d’alumnes i que el descens demogràfic no ha d’anar acompanyat del tancament de línies de P3”.  

En relació a buscar una possible solució a aquest problema, la vocal de l’AMPA explica que les famílies de l’escola demanen un parell d’anys, fins que millori la situació econòmica, i després tornar-ne a parlar. Partint de la idea que la cinquena escola pública és necessària pel municipi i entenent també que, ara per ara, no es pot construir l’edifici, des de l’AMPA, els pares i mares proposen habilitar espais per encabir nous P3, traslladar els alumnes a un equipament més gran o, fins i tot, instal·lar barracons com a solucions provisionals que estarien disposats a acceptar si això garantís la continuïtat del projecte.

Els Aigüerols és una escola de nova creació que va néixer amb els principis de ser oberta a tothom, participativa, catalana, laica, dialogant, activa, global, creativa, científica i actual. La directora del centre, Dora Martínez, explica que els divendres per la tarda tenen un espai de comunicació on els pares van a l’escola per parlar dels seus oficis o per explicar un conte als nens, per exemple. “La intenció és que hi hagi molta comunicació i que sigui una escola inserida dins el municipi”, puntualitza Martínez. En aquest sentit de participació i implicació dels pares, cal destacar la mobilització que les famílies d’Els Aigüerols han dut a terme des de fa temps. Des de l’octubre del 2012, existeix la Comissió “Volem l’edifici d’Els Aigüerols ja!”, creada per un grup de pares i mares que treballen per exigir la construcció de l’escola i que organitzen activitats per donar a conèixer el problema. Exemples d’això són una pintada reivindicativa que van fer al mur del que hauria de ser la nova escola, una recollida de signatures, una concentració al Ple Municipal i inclús el vídeo “No tanqueu la nostra escola”, on apareixien els infants d’Els Aigüerols.

Font: AMPA Els Aigüerols
A la pàgina web de l’AMPA de l’escola, molt sovint es recullen les opinions de diferents famílies afectades pel tancament d’Els Aigüerols. Daniel Vargas, un dels pares afectats, explica que està temorós perquè el col·legi no continuarà i perquè els seus dos fills no podran anar junts a l’escola que han triat. “Quan nosaltres vam decidir matricular el nostre fill gran a Els Aigüerols, ja estava aprovada la construcció de la nova escola i hi havia destinada una partida econòmica. Per això ens sentim enganyats pel Departament d’Ensenyament”, es queixa aquest pare. També opina que la decisió de tancar el col·legi afectarà les ràtio de les altres escoles del poble i que, per tant, el problema és de tot el municipi i dels altres centres educatius. Sobre aquesta possibilitat, el director dels Serveis Territorials respon que la continuïtat del projecte està garantida i aclareix que els alumnes que ja té l’escola no els estan redistribuint, que aquests continuaran sense problema. “Per tant, no estem tancant cap projecte, ja que aquest continua”, defensa Baulenas. 

La directora d’Els Aigüerols, Dora Martínez, diu que el 2009 van començar sent nou nens inscrits i que ara, en canvi, hi ha molts germans que haurien d’entrar. “No sé què passarà”, admet. Martínez no vol entrar a criticar, però aclareix que ella com a directora de l’escola es mou: informa als Serveis Territorials i manté el contacte amb les famílies del col·legi. Quan se li pregunta quina és l’alternativa que ella veu a aquesta problemàtica respon: “Continuar amb la mateixa il·lusió amb què vam començar i seguir treballant per a les famílies i els nens”. I no hi ha dubte que això ho està fent la comunitat educativa d’Els Aigüerols. Es veu reflectit en les cares alegres dels nens de P5 que m’han rebut afectuosament a la seva aula com una més de l’escola.  

Mireia Folguera

dijous, 2 d’agost de 2012

"Si la vida et dóna una llimona, no et queixis del seu gust amarg; fes amb ella una llimonada"

L'altre dia vaig llegir un text que parlava sobre la importància que tenen els nostres propis pensaments en les nostres conductes, ja que són aquests els que determinen les nostres emocions i, en conseqüència, les nostres actituds i actuacions posteriors. 

El que proposava el text era tractar d'agafar qualsevol experiència negativa que, en principi, ens semblés indesitjable i intentar veure-la des d'una altra perspectiva, de manera que la poguéssim considerar un avantatge. Així, una situació "aparentment adversa pot convertir-se en alguna cosa molt positiva". D'aquesta manera de pensar surt també el títol d'aquesta entrada, que no és res més que una d'aquestes dites populars que fa referència al tema.

Amb tot això, al llegir, vaig topar-me amb una anècdota humorística que exemplificava aquesta actitud de prendre's una cosa negativa de manera positiva i amb bon humor:
<< Un escritor famoso estaba reunido con sus amigos y recibió una carta que contenía una hoja de papel en la que podía leerse una sola palabra: "IMBÉCIL". Reaccionó diciendo: "He recibido en mi vida muchas cartas sin firma, pero es la primera vez que recibo una firma sin carta". De esta forma, convirtió una crítica destructiva y desagradable en algo divertido. >>
No deixa de ser una cosa senzilla però quan vaig acabar de llegir-la, no vaig poder evitar esclatar a rialles. Potser em va agafar en un moment en què veure una mosca volar m'hagués fet riure o, simplement, perquè en aquest moment la història em venia feta a mida per a mi, però la veritat és que em va semblar molt bona i molt graciosa. Ara només cal posar en pràctica aquesta actitud enfront les adversitats o enfront aquelles coses que no ens semblin desitjables. Tot i que la teoria sempre és molt bonica però costa molt posar-la en pràctica, sembla una actitud envers la vida molt sana i positiva, per a qualsevol persona. I més ara també que molts de nosaltres ens veiem perjudicats per aquesta crisi econòmica en la que vivim.

Per acabar, haig de dir que em va picar la curiositat i vaig buscar qui era aquest "escriptor famós" que era capaç de prendre's les coses amb tant sentit de l'humor. Es tracta de l'escriptor i dramaturg irlandès George Bernard Shaw, que també va ser Premi Nobel de Literatura l'any 1925. Fins ara no havia sentit anomenar aquest bon home però en l'intent de saber una mica més qui era, vaig acabar llegint altre cites seves que estaven prou bé.



dimecres, 4 d’abril de 2012

"Intocable": l'alegria de viure

Divertida, alegre i lluminosa. Aquests són els adjectius que definirien la pel·lícula Intocable malgrat que pugui semblar una contradicció si tenim en compte el tema que aborda el film.

Un èxit en taquilla a diversos països | Font: elmulticine.com
La història, des del punt de vista de la trama, és senzilla ja que es limita a narrar el dia a dia d’en Philippe, un home tetraplègic de mitjana edat, amb un alt nivell de vida, i del jove que té cura d’ell, en Driss. Aquest últim és un noi de raça negra provinent dels suburbis de París que acaba de sortir de la presó, després de sis mesos. 

Els dos protagonistes de la pel·lícula provenen de mons completament oposats. No obstant això, la relació que es crea entre ells dos és la de complementarietat, de manera que Philippe depèn totalment del jove Driss en la seva vida diària i és ajudat per ell, però també el noi rep ajuda de l’home en el sentit que adquireix altres coneixements, més amplitud de mires, i revisa els seus principis ètics, els quals fins aquell moment no tenien una presència gaire constant en la vida de Driss.  

És una pel·lícula que té molts moments que fan riure i que provoquen les rialles de bona part dels espectadors. Parlem de situacions tractades amb humor, que treuen importància al fet de ser discapacitat. El film té un enfocament no tant des de la perspectiva dels impediments i la tristesa que pot patir una persona que no té mobilitat del coll cap avall, sinó que busca les altres coses que pot fer per viure la vida, malgrat la seva discapacitat. En aquest sentit, la història es diferencia de la del film Mar Adentro, encara que les dues pel·lícules tinguin com a protagonista una persona tetraplègica. A Intocable, un film basat en fets reals, el nostre protagonista retrobarà la il·lusió per la vida gràcies al seu alegre cuidador. 

Omar Sy i François Cluzet protagonitzen el film | Font: fotogramas.es
D’altra banda, centrant-nos en la música del film, cal dir que la música clàssica hi té un paper força predominant, ja que és l’estil que li agrada a Philippe, i per això hi ha escenes on apareixen peces com ara un fragment de les “Quatre estacions”, de Vivaldi. A la vegada, en una d’aquestes escenes, compartint protagonisme amb la música clàssica, la situació portarà a què el jove Driss ens regali un festiu número musical amb una cançó dels Earth, Wind & Fire.

En resum, Intocable és una pel·lícula molt recomanable per veure. Com ja he dit, és una història alegre que provoca que un surti del cinema de bon humor i amb un somriure als llavis.


dijous, 16 de febrer de 2012

"War horse", un homenatge al cavall

A “War horse”, l’autèntic protagonista, com bé indica el títol del film, és el cavall. Steven Spielberg, de qui se li coneix una gran passió pels èquids, veritablement ha dirigit aquesta pel·lícula fent un homenatge a aquests animals.

La trama de la pel·lícula té lloc durant la 1a Guerra Mundial. Malgrat això, qui vagi al cinema amb l’objectiu de veure un film del gènere bèl·lic, pròpiament dit, no veurà satisfetes del tot les seves expectatives. Si alguna cosa ens vol mostrar “War horse”, més que la perspectiva d’un conflicte històric, és l’estimació que s’arriba a tenir pels cavalls. La idea que es desprèn del llargmetratge és el fet que aquest “amor” pels cavalls pot arribar a unir les persones, fins i tot en temps de guerra, donant lloc a alguna escena inversemblant i surrealista que ens pot resultar força còmica dins la història dramàtica. Un altre valor que ens aporta el film és que l’esforç i la perseverança acaba donant els seus fruits. L’esperança és l’últim que perd el jove propietari del cavall protagonista, interpretat per Jeremy Irvine.
El film mostra l'amistat entre el cavall i el noi | Font: ABC 
Un aspecte del film que pot arribar a cridar-nos l’atenció és que, tot i que la història succeeix en el marc d’una guerra mundial, Spielberg no es recrea gens ni mica en les escenes de violència, de manera que no hi ha ni rastre de sang en tot el film, malgrat que els fets transcorren durant la 1a Guerra Mundial. Així que es podria dir que és una pel·lícula per a tots els públics, amb la qual els més petits de la casa també podran gaudir. 

Veient el film, ens adonem que tot el que passa a la història gira entorn els llocs on va a parar el cavall protagonista. El cavall esdevé així el fil conductor i el nexe que uneix els diferents drames familiars i les situacions viscudes pels personatges amb què el cavall coincideix. Cal destacar que, en aquesta pel·lícula, els encarregats de cuidar i mostrar la seva estimació envers l’animal són la majoria adolescents.

Pel que fa a la banda sonora, la música de John Williams és la que dóna el caire èpic que es percep durant tot el film i la que contribueix a crear la sensació de què els miracles són possibles en temps de guerra. La imatge i fotografia del film mostra uns paisatges força espectaculars. Tant és així, que el film en qüestió ha estat nominat a sis Òscars, entre ells el de “Millor fotografia”.

En definitiva, “War horse” no seria considerada la pel·lícula que cap amant del cinema i, en especial de la trajectòria cinematogràfica de Steven Spielberg, es podria perdre però sí que fa que l’espectador surti del cinema amb bones sensacions i amb optimisme.
 

dissabte, 31 de desembre de 2011

Llums d'un nou any

La nit de Nadal, el viatger i la seva dona feien balanç de l'any que s'acabava. Mentre sopaven en l'únic restaurant d'un poble dels Pirineus, el viatger es va queixar per una cosa que no li havia sortit tal com ell desitjava.
La dona mirava fixament l'arbre de Nadal que guarnia el restaurant. El viatger es va pensar que ella ja no s'interessava per la conversa i va canviar de tema:
- Són ben bonics els llumets d'aquest arbre- va dir.
- Sí- li va respondre la dona-. Però, si t'hi fixes bé, enmig de tot aquest munt de llumets, n'hi ha un que s'ha fos. Em fa l'efecte que, en lloc de veure les dotzenes de benediccions que han brillat durant aquest any, tu només et fixes en l'únic llumet que no ha il·luminat res.
                                                                                                                               Paulo Coelho: Maktub


Amb aquest fragment del llibre Maktub de Paulo Coelho només vull expressar el meu desig de què tots siguem capaços de veure els molts "llumets" que, malgrat tot, ens han il·luminat durant aquest any que ja s'acaba i de la multitud de "llumets" que resten a l'espera per il·luminar les nostres passes en el transcurs d'aquest nou any que d'aquí res comença.

Bon any 2012 a tothom!