Llums d'un nou any

La nit de Nadal, el viatger i la seva dona feien balanç de l'any que s'acabava. Mentre sopaven en l'únic restaurant d'un poble dels Pirineus, el viatger es va queixar per una cosa que no li havia sortit tal com ell desitjava.
La dona mirava fixament l'arbre de Nadal que guarnia el restaurant. El viatger es va pensar que ella ja no s'interessava per la conversa i va canviar de tema:
- Són ben bonics els llumets d'aquest arbre- va dir.
- Sí- li va respondre la dona-. Però, si t'hi fixes bé, enmig de tot aquest munt de llumets, n'hi ha un que s'ha fos. Em fa l'efecte que, en lloc de veure les dotzenes de benediccions que han brillat durant aquest any, tu només et fixes en l'únic llumet que no ha il·luminat res.
                                                                                                                               Paulo Coelho: Maktub

Amb aquest fragment del llibre Maktub de Paulo Coelho només vull expressar el meu desig de què tots siguem capaços de veure els molts "llumets" que, malgrat tot, ens han il·luminat durant aquest any que ja s'acaba i de la multitud de "llumets" que resten a l'espera per il·luminar les nostres passes en el transcurs d'aquest nou any que d'aquí res comença.

Bon any 2012 a tothom!

Il·lusió per ser periodista

Contemplo el Floquet de Neu animat que apareix en portada a la revista Decine i sento que aquesta publicació és la prova que demostra que ahir vaig fer alguna cosa que realment val la pena. Potser no té molta importància per qualsevol altre que llegeixi aquestes línies, però per mi té molt de valor. Per què dic això? Doncs perquè un cop vaig arribar a casa i vaig reflexionar pausadament sobre el dia viscut, que havia estat prou intens, em notava contenta i animada ja que aquell dia m’havia sentit una periodista de debò. 

El "Floquet de Neu" surt a la  portada de la revista
Font: www.floquetdeneulapelicula.com

No és la primera vegada, ni serà la última, en què he anat a fer una entrevista, sola o amb altres companys. En aquesta ocasió, la entrevista ha sigut a la productora Utopia Global, que actualment ha coproduït el film Floquet de Neu, a més de tirar endavant moltes altres produccions pròpies. Malgrat tot, feia temps que no sentia aquesta il·lusió, aquesta motivació per informar-te sobre temes que no et toquen de tan a prop, de gaudir d’un intercanvi de paraules amb un emissor que sap del que parla de manera que sents que allò que estàs escoltant servirà per completar una miqueta més el teu limitat, però sempre ampliable, coneixement de les coses.

El fet d’estar asseguda cara a cara amb el teu interlocutor i escoltar el seu discurs ben elaborat, fa que sentis que estàs aprenent més coses, et desperta la curiositat i l’interès per saber-ne més d’allò que no coneixes tant, en aquest cas el món de les produccions audiovisuals catalanes.

És només una simple entrevista. Ho sé. Però a mi m’ha animat a seguir endavant amb això que estic fent, que és formar-me com a periodista. Ara recordo perquè volia ser periodista, cosa que des de fa molt temps, ja quan era més petita, he desitjat ser-ho. Precisament, el que m’atreu d’aquesta professió és el fet que cada dia aprens una cosa nova. Penso que és una feina que no et limita a un sol camp, que no et limita la ment i el teu dia a dia a un món reduït, sinó que amplia la teva visió de les coses i et fa més tolerant. El que m’agrada és la possibilitat de conèixer noves realitats, vides diferents, àmbits que no són en els que tu et mous, i poder transmetre-ho al públic. Crec que això t’enriqueix com a persona.

Després de realitzar aquella entrevista em vaig sentir satisfeta amb mi mateixa, il·lusionada per això que estic fent, que de moment es realitzar un reportatge que ens han demanat a una de les assignatures de la carrera. I, sobretot, amb ganes de sentir-me periodista.

Cimera europea a Brussel·les

Àngela Merkel: “Europa no pot parar-se”
Els líders europeus es reuneixen per tractar de superar la crisi de l’Euro

Enmig d’un panorama de crisi econòmica,  la cimera europea que s’ha celebrat el dia 9 de desembre del 2011 a Brussel·les, s’ha presentat com una última oportunitat per a salvar l’euro i recuperar la confiança de la Unió Europea.

Europa es troba en crisi

El dijous de la setmana passada, el president de França, Nicolas Sarkozy, ja va afirmar davant de 5.000 persones i militants del seu partit que s’havia de “refundar” Europa i la Zona Euro per sortir de la crisi que pateix aquest continent. El president francès va apostar per una aliança amb Alemanya per salvar la moneda europea i les seves institucions. “No hi ha una altra opció”, va advertir Sarkozy. La proposta de Nicolas Sarkozy i la cancellera alemanya, Àngela Merkel, passava per reformar el Tractat de Lisboa, en vigor des del 2009, de manera que s’endurís la disciplina fiscal.

Sarkozy i Merkel s'han posat d'acord per rescatar l'euro

Dins el transcurs d’aquests nou dies crítics abans que es celebrés la cimera de l’euro, diferents mandataris europeus es van reunir per parlar sobre la difícil situació que travessa Europa. Merkel va mantenir una reunió amb Sarkozy el dilluns dia 5 al Palau de l’Elisi, a París, de la que en va sortir un acord “històric” per a reformar el tractat europeu en la línia de la convergència econòmica i fiscal amb regles estrictes, com l’aplicació de sancions automàtiques als països que sobrepassin el 3% de dèficit. Aquestes propostes del tàndem Merkozy, com ja l’anomenaven alguns mitjans de comunicació, van ser traslladades per escrit el dimecres 7 al president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, perquè es debatessin a la cimera del dia 9 a Brussel·les. Merkel va defensar el treball conjunt d’Alemanya i França per trobar solucions al problema financer. “Europa no pot parar-se”, va sentenciar Merkel.

En aquesta cimera a Brussel·les, hi havia dipositades totes les esperances per salvar Europa de la crisi de l’euro. La jornada, que va començar dijous al vespre, va durar fins el divendres 9, que va ser el punt àlgid d’aquesta cursa a contrarellotge per treure de l’enfonsament a la Unió Europea (UE). Una situació que ja ha sigut  etiquetada com la més crucial de la història de la UE: “De salvar-se o morir”, deien els experts en un toc alarmista i tràgic. Al finalitzar la cimera, els líders de la UE havien consensuat, després d’una maratoniana sessió de més de nou hores, un pacte de rigor pressupostari i coordinació econòmica a l’Eurozona per a què es restablís la credibilitat del deute públic europeu i s’acabés amb la crisi actual. “Aquest pacte és molt bo per el futur de l’Eurozona”, opinava de manera optimista Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE).

El pacte fiscal pretén rescatar l'euro

Qui ha quedat aïllat d’aquesta reforma de la UE ha sigut el Regne Unit, que ha rebutjat el nou Tractat al no complir els objectius dels britànics. Aquesta era una de les amenaces de divisió de la UE per la que es temia. Finalment, tots els països, inclosos els que generaven certs dubtes, han acceptat la reforma del tractat de la UE. Tot i així, el veto britànic ha impedit traslladar aquests acords a una reforma del Tractat subscrita pels 27 països membres de la UE, així que s’ha acordat incorporar el pacte fiscal a un tractat intergovernamental negociat separadament pels 17 països de la Zona Euro més els altres països que també tinguin interès a sumar-s’hi.