"Si la vida et dóna una llimona, no et queixis del seu gust amarg; fes amb ella una llimonada"

L'altre dia vaig llegir un text que parlava sobre la importància que tenen els nostres propis pensaments en les nostres conductes, ja que són aquests els que determinen les nostres emocions i, en conseqüència, les nostres actituds i actuacions posteriors. 

El que proposava el text era tractar d'agafar qualsevol experiència negativa que, en principi, ens semblés indesitjable i intentar veure-la des d'una altra perspectiva, de manera que la poguéssim considerar un avantatge. Així, una situació "aparentment adversa pot convertir-se en alguna cosa molt positiva". D'aquesta manera de pensar surt també el títol d'aquesta entrada, que no és res més que una d'aquestes dites populars que fa referència al tema.

Amb tot això, al llegir, vaig topar-me amb una anècdota humorística que exemplificava aquesta actitud de prendre's una cosa negativa de manera positiva i amb bon humor:

<< Un escritor famoso estaba reunido con sus amigos y recibió una carta que contenía una hoja de papel en la que podía leerse una sola palabra: "IMBÉCIL". Reaccionó diciendo: "He recibido en mi vida muchas cartas sin firma, pero es la primera vez que recibo una firma sin carta". De esta forma, convirtió una crítica destructiva y desagradable en algo divertido. >>

No deixa de ser una cosa senzilla però quan vaig acabar de llegir-la, no vaig poder evitar esclatar a rialles. Potser em va agafar en un moment en què veure una mosca volar m'hagués fet riure o, simplement, perquè en aquest moment la història em venia feta a mida per a mi, però la veritat és que em va semblar molt bona i molt graciosa. Ara només cal posar en pràctica aquesta actitud enfront les adversitats o enfront aquelles coses que no ens semblin desitjables. Tot i que la teoria sempre és molt bonica però costa molt posar-la en pràctica, sembla una actitud envers la vida molt sana i positiva, per a qualsevol persona. I més ara també que molts de nosaltres ens veiem perjudicats per aquesta crisi econòmica en la que vivim.

Per acabar, haig de dir que em va picar la curiositat i vaig buscar qui era aquest "escriptor famós" que era capaç de prendre's les coses amb tant sentit de l'humor. Es tracta de l'escriptor i dramaturg irlandès George Bernard Shaw, que també va ser Premi Nobel de Literatura l'any 1925. Fins ara no havia sentit anomenar aquest bon home però en l'intent de saber una mica més qui era, vaig acabar llegint altre cites seves que estaven prou bé.

Cimera europea a Brussel·les

Àngela Merkel: “Europa no pot parar-se”
Els líders europeus es reuneixen per tractar de superar la crisi de l’Euro

Enmig d’un panorama de crisi econòmica,  la cimera europea que s’ha celebrat el dia 9 de desembre del 2011 a Brussel·les, s’ha presentat com una última oportunitat per a salvar l’euro i recuperar la confiança de la Unió Europea.

Europa es troba en crisi

El dijous de la setmana passada, el president de França, Nicolas Sarkozy, ja va afirmar davant de 5.000 persones i militants del seu partit que s’havia de “refundar” Europa i la Zona Euro per sortir de la crisi que pateix aquest continent. El president francès va apostar per una aliança amb Alemanya per salvar la moneda europea i les seves institucions. “No hi ha una altra opció”, va advertir Sarkozy. La proposta de Nicolas Sarkozy i la cancellera alemanya, Àngela Merkel, passava per reformar el Tractat de Lisboa, en vigor des del 2009, de manera que s’endurís la disciplina fiscal.

Sarkozy i Merkel s'han posat d'acord per rescatar l'euro

Dins el transcurs d’aquests nou dies crítics abans que es celebrés la cimera de l’euro, diferents mandataris europeus es van reunir per parlar sobre la difícil situació que travessa Europa. Merkel va mantenir una reunió amb Sarkozy el dilluns dia 5 al Palau de l’Elisi, a París, de la que en va sortir un acord “històric” per a reformar el tractat europeu en la línia de la convergència econòmica i fiscal amb regles estrictes, com l’aplicació de sancions automàtiques als països que sobrepassin el 3% de dèficit. Aquestes propostes del tàndem Merkozy, com ja l’anomenaven alguns mitjans de comunicació, van ser traslladades per escrit el dimecres 7 al president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, perquè es debatessin a la cimera del dia 9 a Brussel·les. Merkel va defensar el treball conjunt d’Alemanya i França per trobar solucions al problema financer. “Europa no pot parar-se”, va sentenciar Merkel.

En aquesta cimera a Brussel·les, hi havia dipositades totes les esperances per salvar Europa de la crisi de l’euro. La jornada, que va començar dijous al vespre, va durar fins el divendres 9, que va ser el punt àlgid d’aquesta cursa a contrarellotge per treure de l’enfonsament a la Unió Europea (UE). Una situació que ja ha sigut  etiquetada com la més crucial de la història de la UE: “De salvar-se o morir”, deien els experts en un toc alarmista i tràgic. Al finalitzar la cimera, els líders de la UE havien consensuat, després d’una maratoniana sessió de més de nou hores, un pacte de rigor pressupostari i coordinació econòmica a l’Eurozona per a què es restablís la credibilitat del deute públic europeu i s’acabés amb la crisi actual. “Aquest pacte és molt bo per el futur de l’Eurozona”, opinava de manera optimista Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE).

El pacte fiscal pretén rescatar l'euro

Qui ha quedat aïllat d’aquesta reforma de la UE ha sigut el Regne Unit, que ha rebutjat el nou Tractat al no complir els objectius dels britànics. Aquesta era una de les amenaces de divisió de la UE per la que es temia. Finalment, tots els països, inclosos els que generaven certs dubtes, han acceptat la reforma del tractat de la UE. Tot i així, el veto britànic ha impedit traslladar aquests acords a una reforma del Tractat subscrita pels 27 països membres de la UE, així que s’ha acordat incorporar el pacte fiscal a un tractat intergovernamental negociat separadament pels 17 països de la Zona Euro més els altres països que també tinguin interès a sumar-s’hi.