Divertida, alegre i lluminosa. Aquests són els adjectius que definirien la pel·lícula Intocable malgrat que pugui semblar una contradicció si tenim en compte el tema que aborda el film.
 |
| Un èxit en taquilla a diversos països | Font: elmulticine.com |
La història, des del punt de vista de la trama, és senzilla ja que es limita a narrar el dia a dia d’en Philippe, un home tetraplègic de mitjana edat, amb un alt nivell de vida, i del jove que té cura d’ell, en Driss. Aquest últim és un noi de raça negra provinent dels suburbis de París que acaba de sortir de la presó, després de sis mesos.
Els dos protagonistes de la pel·lícula provenen de mons completament oposats. No obstant això, la relació que es crea entre ells dos és la de complementarietat, de manera que Philippe depèn totalment del jove Driss en la seva vida diària i és ajudat per ell, però també el noi rep ajuda de l’home en el sentit que adquireix altres coneixements, més amplitud de mires, i revisa els seus principis ètics, els quals fins aquell moment no tenien una presència gaire constant en la vida de Driss.
És una pel·lícula que té molts moments que fan riure i que provoquen les rialles de bona part dels espectadors. Parlem de situacions tractades amb humor, que treuen importància al fet de ser discapacitat. El film té un enfocament no tant des de la perspectiva dels impediments i la tristesa que pot patir una persona que no té mobilitat del coll cap avall, sinó que busca les altres coses que pot fer per viure la vida, malgrat la seva discapacitat. En aquest sentit, la història es diferencia de la del film Mar Adentro, encara que les dues pel·lícules tinguin com a protagonista una persona tetraplègica. A Intocable, un film basat en fets reals, el nostre protagonista retrobarà la il·lusió per la vida gràcies al seu alegre cuidador.
 |
| Omar Sy i François Cluzet protagonitzen el film | Font: fotogramas.es |
D’altra banda, centrant-nos en la música del film, cal dir que la música clàssica hi té un paper força predominant, ja que és l’estil que li agrada a Philippe, i per això hi ha escenes on apareixen peces com ara un fragment de les “Quatre estacions”, de Vivaldi. A la vegada, en una d’aquestes escenes, compartint protagonisme amb la música clàssica, la situació portarà a què el jove Driss ens regali un festiu número musical amb una cançó dels Earth, Wind & Fire.
En resum, Intocable és una pel·lícula molt recomanable per veure. Com ja he dit, és una història alegre que provoca que un surti del cinema de bon humor i amb un somriure als llavis.
